VIATGE A PESARO DE LA MÀ DEL GRAN ROSSINI
Són dues de les veus rossinianes del moment. Amb 16 anys, Sara Blanch va fer la seva primera aparició en una òpera contemporània al Teatre Nacional de Catalunya i va debutar al Rossini Opera Festival de Pesaro (Itàlia) l’any 2013. Després d’haver obtingut el reconeixement en diversos concursos, entre els quals destaca el Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé (2014) i el Concurs Tenor Viñas (2016), on va obtenir vuit premis, hem pogut seguir els seus passos en diversos teatres i festivals de renom interpretant més de 27 rols operístics. Va ser la primera artista resident del Festival Perelada l’any 2016 i aquest estiu hi torna coronada com la gran diva rossiniana. Recentment, la soprano ha debutat en un recital en solitari al Palau de la Música Catalana a l’últim concert del cicle Palau Grans Veus amb èxit aclaparador, i el proper setembre del 2024 l’espera l’anhelat debut al Teatro alla Scala de Milà, considerat el teatre d’òpera més icònic del món i un dels de més prestigi internacional. El baríton italià Paolo Bordogna és un cantant de renom internacional considerat un dels millors buffi de la seva generació per la flexibilitat com a intèrpret i les habilitats teatrals. El seu ampli rang de baríton l’ha portat a interpretar més de 50 papers des del segle xvi fins a l’era contemporània i ha estat el més sol·licitat per la seva especialitat en bel canto i papers bufs. Convidat habitual del Rossini Opera Festival des del 2005, Bordogna ha actuat en nombrosos coliseus operístics de gran prestigi. Els dos solistes, acompanyats al piano per Giulio Zappa, retran homenatge al brillant compositor, el cigne de Pesaro, amb grans àries de les seves cèlebres òperes en una vetllada que promet ser inoblidable.
DON JUAN NO EXISTE
Som a principis del segle xx, una comtessa assisteix a una representació de Don Giovanni acompanyada de dos amics propers. Observa l’escenari, els personatges, però no aconsegueix connectar amb la peça. Tanmateix, sorgeix un impuls creatiu: escriure el seu propi Don Juan. Acompanyem Carmen Díaz de Mendoza Aguado, la comtessa de San Luis, al seu escriptori. Comença a escriure, però no és només la seva veu la que escolta, sinó la de les seves inseguretats, la de la societat o fins i tot la d’un fantasma que l’atura. Està sola, tot i tenir el seu amic Miguel a prop, ell tampoc no comprèn per què ella ha de seguir endavant amb aquest projecte tan estrany. Arriba l’estrena i la peça fracassa. Som al 2024 i una nova creadora intenta completar una òpera, intenta completar què va passar amb aquella estrena de Don Juan no existe de Carmen Díaz de Mendoza Aguado. Ha trobat retalls de diaris sobre l’estrena, però sobre la comtessa no queda gairebé res, tampoc el text; se l’ha d’inventar per poder parlar d’ella. De nou apareix la veu antagonista, aquest cop, però, és diferent, no fa dubtar l’autora. Conversen; ell pregunta: per què cal buscar tant aquesta comtessa? Però l’autora està convençuda de la seva tasca i seguirà buscant. Així neix aquesta òpera d’Helena Cánovas Parés, un encàrrec del Festival Perelada, en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real per haver-se imposat com a guanyadora de la segona edició del Carmen Mateu Young Artist European Award. Una òpera que vol retre homenatge a totes aquelles dones que han estat esborrades de la història pel simple fet d’haver nascut dones.